Retrats dels avis

Visionats del fons fotogràfics

Tanit Plana. La tassa, Gironella, 2003 (Fotografia en curso)
activa F11 per pantalla completa keyboard arrows Photograph Information

Tanit Plana | 2003

La tassa, Gironella

La tassa, Gironella

Tanit Plana | 2003

Tanit Plana

Tanit Plana. Senyora del mocador [No és normal saber nadar], 2012 (Fotografia en curs)
activa F11 per pantalla completa keyboard arrows Photograph Information

Tanit Plana | 2012

Senyora del mocador [No és normal saber nadar]

Senyora del mocador [No és normal saber nadar]

Tanit Plana | 2012

Tanit Plana

Tanit Plana. Senyora del mercat [No és normal saber nadar], 2012 (Fotografia en curs)
activa F11 per pantalla completa keyboard arrows Photograph Information

Tanit Plana | 2012

Senyora del mercat [No és normal saber nadar]

Senyora del mercat [No és normal saber nadar]

Tanit Plana | 2012

Tanit Plana

José Caruncho. José Carrete, Pacios, 1989 (Fotografia en curs)
activa F11 per pantalla completa keyboard arrows Photograph Information

José Caruncho | 1989

José Carrete, Pacios

José Carrete, Pacios

José Caruncho | 1989

José Caruncho

Carmen, Soldón

José Caruncho | 1989

José Caruncho

Carmen, Soldón

José Caruncho | 1992

José Caruncho

Carme Gotarde. Dorotea Aubert i Camps (Olot, 1889-1959), Olot, 1915-1953. (Fotografia en curs)
activa F11 per pantalla completa keyboard arrows Photograph Information

Carme Gotarde

Dorotea Aubert i Camps (Olot, 1883-1959)

Dorotea Aubert i Camps (Olot, 1883-1959)

Carme Gotarde

Carme Gotarde

Carme Gotarde. Carme Sala i Giralt (Olot, 1907-1990), Olot, 1915-1953. (Fotografia en curs)
activa F11 per pantalla completa keyboard arrows Photograph Information

Carme Gotarde

Carme Sala i Giralt (Olot, 1907-1990)

Carme Sala i Giralt (Olot, 1907-1990)

Carme Gotarde

Carme Gotarde

Virxilio Viéitez. Dorotea do Cará, Soutelo de Montes, 1960-61 (Fotografia en curs)
activa F11 per pantalla completa keyboard arrows Photograph Information

Virxilio Viéitez | 1961

Dorotea do Cará, Soutelo de Montes

Dorotea do Cará, Soutelo de Montes

Virxilio Viéitez | 1961

Virxilio Viéitez

Ferran Freixa. Enllustrador a la Plaça Reial, Barcelona [Botigues i comerços de Barcelona], 1979 (Fotografia en curs)
activa F11 per pantalla completa keyboard arrows Photograph Information

Ferran Freixa | 1979

Enllustrador a la Plaça Reial, Barcelona [Botigues i comerços de Barcelona]

Enllustrador a la Plaça Reial, Barcelona [Botigues i comerços de Barcelona]

Ferran Freixa | 1979

Ferran Freixa

Marta Povo. Cisteller [Oficis artesans de la ciutat], 1979-1983 (Fotografia en curs)
activa F11 per pantalla completa keyboard arrows Photograph Information

Marta Povo

Cisteller [Oficis artesans de la ciutat]

Cisteller [Oficis artesans de la ciutat]

Marta Povo

Marta Povo

José Caruncho, Labrador [Finisterre], 1991 (Fotografia en curs)
activa F11 per pantalla completa keyboard arrows Photograph Information

José Caruncho | 1991

Labrador [Finisterre]

Labrador [Finisterre]

José Caruncho | 1991

José Caruncho

Exposicions relacionades

Desenvolupament de la pràctica

Veure l'Àlbum de Retrat dels avis

Retratar és un exercici molt especial, profund, que ens situa al cor de les tries fotogràfiques i de la fotografia com a eina de relació i vinculació amb els altres.  La pràctica proposa que els infants i joves s’acostin a la generació més allunyada d’ells per edat i que alhora és molt propera, estimada i a vegades enyorada: la gent gran, els avis. Per a realitzar els retrats, reflexionarem sobre les persones a qui estem retratant i explorarem amb profunditat algunes tries expressives essencials de la fotografia: l’enquadrament, l’escala, la distància, la llum, la relació entre figura i fons, l’enfocament, la profunditat de camp, etc.

El retrat és una pràctica molt complexa. I precisament per això també és extraordinàriament rica. A més del seu potencial fotogràfic, conté un gran valor com a procés vinculant: permet traçar llaços forts amb els propis avis i/o amb la gent gran del barri o poble. És un repte fotogràfic i una oportunitat: per mirar les persones que estimem o per conèixer-ne i establir-hi llaços afectius.

Implica molts nivells de tries expressives i una observació aprofundida. Encarem la pràctica conscients del repte i la complexitat: caldrà disposar de temps per acompanyar el procés de cadascú. És important tenir en compte també que posa en joc processos molt personals; en general, es proposa desenvolupar la pràctica de manera individual.


El retrat com a “construcció”

En el llenguatge quotidià diem "retratar" per referir-nos simplement a l'acte de fer una fotografia on hi surt una persona. Tot sovint la intencionalitat és registrar un moment o que aquesta persona quedi "guapa". Res més allunyat del que ens disposem a fer i del que fan els fotògrafs quan encaren un retrat. Fer un retrat vol dir observar la persona, reflexionar, interrogar-se sobre què volem mostrar com a fotògrafs i com ho mostrarem.

Un retrat es construeix, és a dir, el fotògraf tria què vol mostrar i com fer-ho: tria l’espai, disposa al retratat, li dóna indicacions, estudia el rostre, les expressions, la mirada, la relació entre la llum i el rostre, etc.


Punts de partida de la pràctica

Construirem el retrat preguntant-nos pel rostre, per la mirada, per la manera com situem a la persona en l'espai, pel fons, per la llum, l'enquadrament, la distància a la qual ens situem respecte d’ella.

- Retratarem persones grans, siguin els nostres avis o altres persones properes.

- Sempre que sigui possible, treballarem exclusivament amb llum natural (això vol dir que si a l’espai on fem el retrat hi ha qualsevol tipus de llum artificial, l’apagarem).

- Abans d'iniciar el retrat escriurem un text sobre la persona. Descriurem el seu rostre, parlarem de la seva manera de ser o sobre què significa per nosaltres...

- Farem retrats individuals. Si volem retratar dues persones aleshores farem dos retrats (no les dues persones juntes).

- Farem un mínim de dues sessions de retrat de la mateixa persona.

- És important que durant tot el procés tinguem present que és el fotògraf qui decideix com vol mostrar la persona que retrata (i no pas la persona retratada qui decideix com mostrar-se).


Els visionats

La nostra pràctica estarà molt guiada pel visionat de retrats de fotògrafs d’estils i concepcions molt diverses. Quan mirem els retrats dels fotògrafs ens situarem en el seu lloc i intentarem restituir les seves tries: què han volgut mostrar? Què els interessava? Com han fet la fotografia? Quines indicacions devien donar al retratat?

Quan fem el nostre retrat, ho farem preguntant-nos: “Quin tipus de retrat vull fer?”, “Dels retrats que hem vist, quin m’interessa més per prendre com a referència del que vull aconseguir amb el meu retrat?”. És a dir, farem els retrats “a la manera de”.


Què mou un retrat? Quina és la seva intenció?

El llistat pot ser infinit: la força de la mirada, les arrugues del rostre, una lleugera expressió de tristesa al ulls, la suavitat de les formes del rostre, la seva angulació o la duresa, la brillantor dels ulls, el color de la pell, la seriositat, l'orgull, la força de les seves mans, el pes del passat, la dignitat, la calidesa, la seva energia...

Pot ser interessant fer un primer exercici en què intentem continuar aquesta llista.


Les tries essencials (i alguns exemples)

> Mirada. És un dels elements més importants de la relació entre fotògraf, espectador i retratat. És essencial també en l’expressió del retratat. Pot ser: frontal, perduda, incisiva, cap al terra, tendra, còmplice, propera, seriosa, riallera...

> Actitud. L’actitud ve definida essencialment pel gest i la posició del cos. En els nostres retrats, mai no ha de ser teatralitzada ni imitativa de poses típiques, codificades. Defugim sempre els clixés i estereotips. Pot ser: desafiant, cohibida, incòmoda, digna, pausada, tensa...

> Espai. En primer lloc, ens preguntarem si farem present l’espai com a tal (mostrarem el context) o si treballarem amb un fons neutre. En cas que fem visible el context, haurem de preguntar-nos per quina relació hi ha entre el retratat i l’espai, i per quin grau de presència donarem a l’espai. L’espai pot ser: acollidor, familiar, inhòspit, ampli... I en el cas de treballar amb fons neutre, aquest pot ser: càlid, fred, fosc...

Podem distingir entre tres grans tipus de retrat segons com construïm la relació amb l'espai:

- Fons completament neutre: blanc, gris o negre.

- Espai present com a fons, generalment molt desenfocat (amb poca profunditat de camp).

- Espai present com a tal, definint el context del retratat i donant valor a aquest context.

En general, separem el retratat del fons, tant si és un retrat en context com en fons neutre: evitarem ombres excessives, distorsions, etc.

> Llum. Com és? Càlida/freda, lateral/frontal, directa/indirecta, suau/dura... Què provoca en el rostre? Fa brillar els ulls, remarca les faccions, dóna a veure la textura de la pell, oculta una part del rostre en la penombra... Com es projecta a l’espai o en el fons? Li dóna calidesa, deixa en penombra una part, separa el retratat de l’espai...

> Distància, enquadrament, profunditat de camp: seran tries decisives. En el procés de fer el retrat, ens mourem com a fotògrafs buscant la bona distància en relació al retratat i al fons; també haurem de donar indicacions al retratat perquè es desplaci, tant en relació a l’espai i el fons com en relació, a vegades, a la llum.

> Aspectes destacats del rostre. Ens fixem en els volums, els contorns i perfils, les arrugues, els llavis, els ulls, els cabells, les celles, la pell...

> Sensacions. A vegades el que volem transmetre amb el retrat és una sensació o un aspecte emocional: la vida del personatge ha estat dura; és una persona profunda; familiaritat; calidesa; dignitat; presència; ambició; il·lusió; delicadesa; lluminositat; tendresa; cruesa; aïllament; protecció; recolliment...

Atenció! Són sensacions que no tenen res a veure amb el psicologisme, ni el simbolisme, ni amb mostrar explícitament atributs del retratat. Són sensacions generades per les tries fotogràfiques.


Possibles treballs transversals i connectats amb les àrees curriculars

- Escriure textos de diverses tipologies: descriptius, vivencials, poètics, narratius... (Llengua i Literatura).

- Treball de lèxic: vocabulari tècnic específic de la fotografia i paraules que enriqueixen les descripcions o remeten a les emocions que vinculem a cada fotografia o espai (Llengua i Literatura).

- Recerca sobre les maneres de viure de la gent gran ara i en el passat (Socials: medi, història...).

- Entrevistar persones per parlar d’espais concrets de la ciutat/poble/barri (Llengua, Socials).


Organització de la pràctica amb els alumnes

Hem de preveure un temps de dedicació força llarg (segurament un mínim de 2 mesos) i per organitzar la pràctica hem de tenir en compte que requereix:

- Un visionat aprofundit.

- Un temps d’observació de la persona retratada.

- Reflexionar i escriure sobre la persona.

- L’adquisició de determinats coneixements tècnics i de certa metodologia de retrat a partir d’una sessió en petits grups a mode d’exercici de retrat.

- Diverses sessions de retrat (un mínim de dues o tres).

- Un temps per al comentari i selecció de les fotografies després de cada sessió (individualitzat).


Es proposa el següent desenvolupament:

1. Presentació de la pràctica i de la idea de retrat. A partir dels visionats treballem els conceptes i idees exposats en aquesta presentació de la pràctica.

És important observar que hi ha tres grans tipus de retrats: aquells que situen la persona en un context (l’espai és present), aquells que treballen sobre un fons neutre (no tenim referència de l’espai) i aquells en què el context esdevé només un fons (sovint treballats amb poca profunditat de camp o amb enquadraments molt tancats).

2. Primera exploració del retrat a l’escola/institut. Treballem amb petits grups d'entre 4 i 6 alumnes. Si fem l’exercici retratant un alumne, intentarem que no sigui del grup que està fent les fotografies. També podem fer el retrat al conserge, algun mestre o professor, etc. Podem pensar en dues concepcions de l'espai:

- context recognoscible: una aula, biblioteca, menjador, passadís, on puguem posar al retratat en el seu context. En aquest cas, farem atenció a que no hi hagi un excés d’elements, intentem que hi hagi espai al voltant del retratat, que no “s’enganxi” al fons o als objectes.  Al retrat, podrem fer present el context o fer que esdevingui un fons on els elements ja a penes es distingeixen o són visibles.

- fons neutre. A l’escola/institut no és fàcil de trobar-ne (hi ha molts colors, textures, totxos, cantonades, línies) però val la pena intentar-ho: serà la manera de poder concentrar-nos en el rostre, l'expressió, etc. Poden ser una paret, una pissarra, una pantalla si distanciem el retratat del fons.

El grup parlarà, consensuarà i treballarà preferentment amb una sola càmera. L’exploració ve guiada pel referent d’alguna/es de les fotografies que hem vist. Cada grup farà les fotografies “a la manera” d’algun dels retrats vistos: no cal que sigui una referència literal, sinó algun aspecte que ens inspira i ajuda a plantejar el nostre retrat. Intentem que els diferents grups treballin a partir de referents diferents i, en qualsevol cas, realitzin fotografies de plantejaments diferents.

MOLT  IMPORTANT: en cada fase, dedicarem temps a  observar en silenci: la mirada, les faccions, la pell, la boca, els cabells, la llum i com incideix la llum sobre el seu rostre...

Alguns aspectes importants a tenir en compte en aquesta sessió, i que seran útils també en les sessions que els alumnes faran sols són:

- Limitar els elements per centrar-nos en la potencialitat del retrat.

- Triar si el fons serà neutre o si l'espai estarà d'alguna manera present.

- Fixar-se en la distància entre el retratat i el fons, i entre el retratat i la càmera.

- Fotografiarem sempre sense utilitzar el flaix.

- Farem atenció a les òptiques: l’ús d’un gran angular o un teleobjectiu modifica la manera com es crea la imatge, la manera que apareix el rostre i la seva relació amb el fons.

- Observar com la llum incideix en el retratat i en l'espai, i com es capta la llum a través de la càmera.

- Són els fotògrafs qui gestionen el retratat (no ell qui decideix com mostrar-se). Gestionem: la mirada, la posició, els elements (atenció, pensem si ens interessa treure arracades, complements, ens fixem en la roba, eliminem elements de l’espai com cartells, objectes, etc.).

- Tenim sempre present que estem fent retrats depurats (defugint simbolismes, manierismes, teatralització, mim, etc.).

- No és un exercici formal: el que més importa és com mostrem la persona. En els retrats, el gest d'enquadrar o el punt de vista (enquadraments estranys, punt de vista extrems) no han d'estar per sobre de l'atenció a la persona. És a dir, prioritzem la frontalitat i busquem l'escala adequada i l'enquadrament evitant angles i posicions estranys.

- No estem fent un book (una foto perquè quedi "guapo"), ni una publicitat, ni dramatitzant, ni fent mim, ni un retrat simbòlic a través d'atributs (objectes).

- No estem creant un personatge ni una situació emocional.

3. Visionem, comentem i triem les fotografies realitzades en aquesta fase d’exercici. Aquest procés de visionat, comentari i tria és molt important, ja que donarà als alumnes les eines perquè realitzin els seus retrats.

Visionem junts els retrats realitzats per tots els grups. Com els retrats realitzats per cada grup seran força diferents de plantejament, permetran entendre la riquesa de les possibilitats.

4. Cada alumne decideix a qui vol retratar. És interessant tenir en compte que quedar amb la persona i que ens dediqui temps sigui prou fàcil (haurem de treballar-hi com a mínim dos dies, donar-li indicacions, etc.). Posem en valor que sigui algú important per l’alumne (en el cas dels avis acostuma a ser així) o que considerin enriquidor de retratar (persones grans que intuïm interessants).

5. Els alumnes escriuen un text sobre la persona que volen retratar (o fan un llistat de paraules). És interessant començar per una descripció dels trets físics de la persona, el més precisa possible i que no es redueixi al color dels ulls o la llargada i forma dels cabells. Després, podem escriure sobre què transmet el rostre, les qualitats o característiques de la persona, la relació que hi tenim, les sensacions que ens provoca, què ens transmet, què ens resulta atractiu o valuós...

6. Primera sessió de retrat. Determinem quantes fotografies farem com a mínim i com a màxim (p.ex. entre 10 i 20, o entre 12 i 24 si volem remetre’ns als antics rodets de la fotografia analògica). Abans de la sessió, cada alumne pot explicar de quins referents vol partir, quin tipus de retrat vol fer, quina intenció el mou. També pot pensar si vol treballar amb un context (i quin), o amb un fons neutre. O si vol explorar les dues opcions, en dues recerques diferents.

7. Revisió de les fotografies realitzades en la primera sessió. Podem treballar amb tot el grup classe o en grups més petits. En la revisió, es tracta sobretot de trobar els elements més interessants per poder indicar als alumnes en quina direcció poden continuar treballant, en quins aspectes aprofundir, etc.

8. Segona sessió de retrat per a que els alumnes aprofundeixin en el seu retrat a partir dels comentaris del visionat.

9. Revisió i tancament. Després de la segona o si convé la tercera sessió, comentem les fotografies i cada alumne en tria com a mínim una. Si en té més d’una, pensem si podrien funcionar com a díptic o tríptic, o si ens agraden més com a fotografies aïllades.

10. Publicació de l’exposició al web de Fotografia en curs i, si s’escau, mostra a l’escola/institut o a algun equipament.