Retratar

“Els retrats són el centre del meu treball fotogràfic. Gairebé sempre fotografio gent senzilla, intentant que posin davant la càmera amb dignitat; d’aquesta manera intento transmetre una certa humanitat de la que avui estem força mancats. Quan fotografio persones vull que sàpiguen que estan sent fotografiades. Per això, a la majoria dels meus retrats el retratat està mirant gairebé sempre a càmera (…) Per a mi un retrat és cosa de dos, si un falla és molt difícil aconseguir res d’interessant. També he de dir que els meus millors retrats no són aquells en què he utilitzat les meves habilitats tècniques per a fer-los, sinó aquells en què el retratat en certa manera m’ha captat. Hi ha alguna cosa interessant que d’avançada ja saps que succeirà amb certes persones. Per mi, un dels al·licients de la fotografia és quan es produeix aquesta comunió.”

En la seva manera d’explicar com s’enfronta al retrat, José Caruncho (A Coruña, 1953) posa molt èmfasis en la importància de com es relaciona fotogràficament amb la persona retratada, en el diàleg fotogràfic entre el fotògraf i el retratat.

1. Analitzem el retrat de José Carrete a partir dels conceptes de “dignitat” i “humanitat”. Què fa que com a espectadors percebem aquesta humanitat i dignitat en el retratat? Quina posició ocupa la càmera en relació amb el retratat? Com és la seva mirada? I el seu gest? Quines altres paraules podríem utilitzar per descobrir l’actitud del retratat o allò que ens transmet? Tots aquests són precisament els elements del diàleg fotogràfic.
2. Podem també mirar la fotografia i mirar de descriure-la detalladament: recorreguem tota la imatge i llistem allò que veiem: aturem-nos en aquells elements als quals intuïtivament es dirigeix la nostra mirada a l’observar la fotografia.

El projecte “Olladas do silencio”

Durant més de vint anys, José Caruncho ha recorregut O Courel amb la seva càmera al damunt. Quan veia una persona o paisatge que el captivava s’aturava per observar-lo amb més calma fins a fotografiar-lo. Quan es tracta de retrats de persones, Caruncho explica que s’atura per parlar amb elles, per conèixer-les millor i, quan percep que la persona pot aportar-li alguna cosa, en aquest moment comença a treballar amb la càmera i els dóna el temps per “construir” la fotografia.

1. El projecte podria tenir un títol descriptiu (com per exemple “El Caurel”) però Caruncho es decideix per l’expressió poètica. Per què penseu que va triar “Olladas do silencio”? Què evoca aquesta expressió?

En el fons fotogràfic de www.fotografiaencurs.org podem veure més fotografies del projecte. Inventem altres títols poètics a partir d’elles.

2. Es tracta d’un retrat en contacte: el lloc en què es situa el retratat és significatiu i es fa present en la fotografia. Per què ha triat Caruncho aquest “fons”? Què aporta al retrat? Pensem com de diferent seria si es tractés d’un fons neutre (blanc, negre o gris).

L’ofici i la tècnica

“Crec més en el concepte de fer una fotografia, que en els de tirar o prendre fotografies. Fer una fotografia és un acte creatiu que implica una sèrie de passos a fer i en la qual el fotògraf ha d’estar involucrat en tot el procés”.

Caruncho concep la fotografia com un ofici, gairebé amb actitud artesanal: implica un llarg aprenentatge, requereix temps i atenció, suposa processos llargs. La tècnica juga un paper important en el seu treball, tant en el moment de la presa com en el moment de l’ampliació. Habitualment –i aquest és el cas- treballa amb una càmera de plaques de gran format (13 x 18) i revela i amplia les fotografies ell mateix al laboratori.

Treballar amb una càmera de plaques implica dedicar un temps a cada una de les fotografies: no es tracta d’un carret (amb el qual es pot disparar diverses vegades seguides), sinó que per cada fotografia és necessari carregar una nova placa. El gran format proporciona fotografies de gran qualitat –que registren cada detall amb absoluta nitidesa: els plecs de la pell, el punt del jersei, la fullaraca del fons, les venes de les mans…

Propostes creatives

1. Podem recórrer el nostre barri o poble i triar a algunes persones grans per retratar-les “a la manera de” José Caruncho:

- les fotografies seran frontals

- els retratats miraran a càmera

- ens situarem a una distància i a una alçada similars a les d’aquesta fotografia

- tindran una escala similar a la d’aquesta fotografia i enquadrarem de manera que el context tingui certa presència en la fotografia (com aquí, on veiem la naturalesa i intuïm el bosc al voltant del retratat).

2. Imaginem com és la vida de José Carrete. De què ens parlen les seves mans, el seu rostre, la seva mirada, la seva actitud?

3. Explorem el Fons fotogràfic de www.fotografiaencurs.org fent especial atenció als retrats. Actuem com a “comissaris” d’una exposició sobre el retrat en la qual Caruncho ocupa un lloc destacat Quins altres retrats formarien par de la nostra exposició? Com els ordenaríem? Quines relacions crearíem? Una vegada fet l’àlbum corresponent, introduïm un breu text d’introducció de la nostra exposició.