Aquela mirada, chea de tristeza, vira mil e unha cousas malas. Unha casa derrubada polo amor inexistente, a morte do ser que crecía dentro dela e un corazón roto que nin o paso dos anos curará.

El dia que vaig disposar-me a retratar aquelles persones la meva intenció era aconseguir transmetre la seva vida a través de les expressions del seu cos i de les seves faccions. El retrat que vaig treure d'aquesta senyora va ser el que més s'apropava al meu objectiu inicial, era la que més emocions transmetia. La seva mirada estava fixa al meu objectiu però, a la vegada estava perduda; els seus ulls em transmetien tristesa i esgotament, com si darrere d'aquest mig somriure portés una càrrega enorme de penúries i mala sort a la seva vida. Igual que la seva mirada, el seu rostre també em transmetia emocions i pensaments sobre la vida d'aquesta dona. Els seus trets facials em confonien una mica: una part d'ella traspuava joventut, els seus llavis, el seu nas... com si no tingués més de trenta anys, però a la vegada les seves marques d'expressió, les bosses als ulls i alguna arruga, em deien que la vida no li havia estat fàcil, que el seu passat era ple de males situacions, desgràcies i problemes que l'havien fet envellir prematurament. La seva posició corporal també em deia que no li quedaven forces, com si li suposés un gran esforç mantenir-se dreta i amb una posició erecta. Deixant de banda els seus trets facials i fixant-nos en el que ens diu l'espai, la meva intenció respecte a això era aconseguir que el fons transmetés les mateixes sensacions que ella i les seves expressions; tristesa i desànim, esgotament. I crec que finalment ho he aconseguit amb la foscor i la senzillesa del fons. La llum d'aquest retrat és mínima però amb un contrast molt fort amb les ombres. He centrat tota la llum en el seu rostre amb el propòsit que l'espectador es fixés principalment en la seva cara. Per aconseguir centrar tota la llum al seu rostre he hagut de posicionar el personatge d'acord amb la llum que reflectia la finestra. Ella està asseguda a un parell de metres de la paret on la llum li il·luminava les seves faccions, mentrestant jo treia la foto ajupit enfront d'ella en un pla lleugerament contrapicat.