Carlos Pérez Siquier (Almeria, 1930) va ser un dels fundadors el 1956 del Grup Afal (Agrupación Fotográfica Almeriense) així com de la revista -amb el mateix nom- que als anys cinquanta va assentar les bases de la nova fotografia documental a Espanya i va aglutinar a una generació de fotògrafs com Masats, Terré, Cualladó, Ontañón, Miserachs, Paco Gómez, Schommer o Maspons.

Entre els seus projectes més importants destaca el que va dedicar al barri almerienc de La Chanca als anys seixanta, un document humanista que es va convertir en un punt d’inflexió en la fotografia espanyola.

“Jo en aquella època treballava la fotografia en blanc i negre. Era una fotografia que es corresponia amb la posguerra, amb l’Espanya de Tiempo de Silencio i vaig decidir fer un treball sobre un barri marginal d’Almeria: La Chanca. Vaig estar-hi treballant uns anys mirant de reflectir la humanitat d’aquella gent, no mirava de fer una fotografia de denúncia, ni una fotografia sociològica, sinó una fotografia humanista. Estava a prop del neorrealisme italià, de les pel·lícules de Zavattini, d’El lladre de bicicletes. M’interessava el poble, la dignitat de la gent en la seva humilitat i les dificultats de supervivència.”

Anys després, Pérez Siquier va tornar a La Chanca per fotografiar-la novament, en aquest cas en color. En aquest nou projecte, el color esdevé una matèria expressiva essencial per construir l’espai i les formes rítmiques.